A quest any, aquests alumnes finalitzen l'etapa d'estudis obligatoris, per la qual cosa han de prendre decisions rellevants en relació amb el seu futur professional i vocacional.
La presa de decisions ha d'anar acompanyada d'un procès de reflexió que té una relació directa amb l'autoconeixement. La tutora proposa als alumnes una sèrie d'activitats amb l'objectiu que puguin reflexionar sobre les seves habilitais, capacitats i interessos. Quan decidim és important valorar aquets aspecets que resulten claus en aquest punt de partida.
Els alumnes reben també informació sobre els estudis postobligatoris a què poden optar un co finalitzada l'ESO. Una d'aquestes opciones é el Batxillerat, que el nostre centre aposta per ofererir uns itineraris flexibles que s'adequin a les necesitas de cada alumne. En aquesta línea, seguir apostant per la personalització dels aprenentatges i reforça l'acció tutoría com un dels pilas importants del nostre projecte educatiu. Una altra opció són els cicles formatius i donem informació perquè els nostres alumnes coneguin en què consisteixen i com són les seves estructures: teoria i pràctica.
Itinerari acadèmic
http://queestudiar.gencat.cat/ca/orientacio/joves/informo-ensenyaments/explora_mapa_destudis/
Cicles formatius
http://queestudiar.gencat.cat/ca/orientacio/joves/informo-ensenyaments/explora_mapa_destudis/formacio
Grau mitjà
http://queestudiar.gencat.cat/ca/estudis/fp/cicles/
Proses d'accès al grau mitjà:
http://ensenyament.gencat.cat/ca/serveis-tramits/proves/proves-acces/
A Castellar del Vallès?
http://www.castellarvalles.cat/27594/descriptiu/-376/
Grau superior
http://queestudiar.gencat.cat/ca/estudis/fp/cicles/gs
BATXILLERATS
ITINERARIS
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/a-cop-ull/batxillerat.pdf
PAAU
Estructura, ponderació i proves model
http://universitats.gencat.cat/ca/pau/que_heu_saber/
ACTIVITATS D'ORIENTACIÓ
COMPETÈNCIES COGNITIVES
Objectius d'aquest mòdul:
1. Conèixer estructures i sectors del nostre cervell relacionats amb el pensament, i la creació de creences.
2. Conèixer aspectes bàsics de la ment i la seva importància.
3. Aprofundir en la importància dels tres àmbits de la vivència (pensar, sentir i comportar-se).
4. Descobrir la consciència i l'atenció
5. Conèixer algunes funcions més del nostre "cervell rector".
6. Identificar el pensament generat, acceptar-lo i procedir al canvi a través d'eines sòlides.
3.1.2 Eines de canvi de pensament
Competències cognitives i emocionals.
Si la majoria dels nostres pensaments ens fan prodruir massa cortisol, SP, glutamat i adrenalina i noradrenalina, acabem malmetent el nostre cos i el nostre cervell. Hem de saber dirigir la construcció dels nostres pensaments.
El pensament pot ser amagat o no. Hem de dirigir el canvi. 1r El pensament s'ha d'identificar i acceptar-lo. Els pensaments poden ser amagats o francs.
a) Pensaments amagats darrere del que no vull. Exemple: No vull entrebancar-me...
b) Pensaments amagats darrere del sentiment negatiu. Exemple: Sentir-me tirsto enutjat. Ens hem de demanar el perquè?
c) Pensaments amagats darrere l'absència d'allò que dic que vull. Exemple: Vull que m'estimis. Tinc l'atenció en què no m'estimes. Absència d'allò que dic que vull.
Aquests tres tipus de pensament poden canviar. Quan ens sentim malament és perquè la nostra observació està centrada en allò negatiu. Si no ho sabem, canviarem.
Ha d'haver 3 condicions: Una frase en positiu, el futur immediat i saber que jo sóc
l´única persona que puc afavorir el canvi.
Exemple: Estic angoixada. Em facilitaré sentir-me cada dia més relaxada (Ha de ser gradual en el temps). Els sentiments positius també es desconfiguren. Ens interessa rememorar-los, i si els convertim a través del procediment de canvi, ens assegurem d'actuar-hi per consolidar-los.
3.1.3 Eina de canvi d'atenció
La consciència és un estat de la ment que integra la informació. L'atenció és una funció d'alt nivell que analitza la informació.
Exemple per treballar a l'aula: 1 pilota verda (el que vull) i 1 pilota vermella (el que no vull). El que no vull és el que em fa sentir malament i el que vull és el que em fa sentir bé.
3.1.4 Eina de reavaluació de creences
Conjunt de pensaments que creiem certs. 2 persones observem la mateixa visió el d'actitud oberta la veu més positiva i el d'actitud tancada el veu malament. Aquest filtre condicionarà una o altra creenca. Això es manifesta a través de la comunicació verbal i no verbal. Aquest filtre pot ometre o generalitzar la informació perquè vol que automatitzem el que vivim i que vivim bé.
Exemple: Sempre em passa el mateix. Per trencar-les hem de preguntar-nos: Sempre passa el mateix?
3.1.5 Visualització
L'aprenentatge és el procés mitjançant el qual adquirim coneixement. Adquirim habilitats, hàbits, comportaments. I la memòria és la capacitat per recordar allò après consolidar-ho i mantenir-ho de forma permanent en les estructures responsables.
L'aprenentatge i la memòria doncs, són adaptacions dels nostres circuits cerebrals al nostre entorn canviant. La visualització ajuda a la memorització.
a) Visualització del record: permet repassar fets i situacions que ens han succeït i, si aquestes són gratificants al rememorar-les, provoquen en cos i cervell els mateixos efectes neurobiològics saludables i, a més, reforcem els circuits que són la base neural d'aquella vivència.
b) Visualització de projecció o de futur. Podem detectar del passat allò que volem canviar i fer-ho mentalment.