La competència bàsica que es pretén desenvolupar en les activitats d'aquesta matèria és la competència comunicativa. Per això els continguts pròpiament lingüístics ocupen una part important de la
matèria, atès que la llengua llatina és una de les més importants aportacions del món clàssic a la civilització occidental; per evolució o per influència lèxica, el llatí és present en les
llengües que utilitzem o en les que són objecte d'aprenentatge.
L'estudi de la llengua llatina, com a model de llengua flexiva, incideix en l'àmbit dels coneixements sobre el funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, ja que permet, per mitjà de la
comparació, una reflexió profunda sobre els elements lingüístics i els coneixements del llatí, encara que sigui bàsic, fa possible entendre les llengües romàniques com el resultats concret d'una
evolució i apreciar en quina mesura la seva estructura i el seu lèxic estan en deute amb la llengua de la qual procedeixen.
Dimensió comprensió lectora
Permetre una interpretació de textos llatins senzills de diversa tipologia. La interpretació i traducció de textos pot ser bidireccional, és a dir, del llatí a la llengua de l'alumnat i a
l'inrevés. Textos clàssics traduïts i textos de divulgació, especialment relacionats amb la llengua i cultura grecollatina. A través de la lectura d'una variada tipologia de textos es pretén el
reconeixement d'elements grecollatins i despertar la curiositat per l'origen de les praules i aprendre el seu ús precís.
Continguts:
- Textos llatins:
Estratègies de comprensió per a la traducció i la retorversió de textos senzills
Traducció de textos breus i senzills
Retroversió d'oracions simples
- Identificació de vocabulari grecollatí:
Elements lèxics grecollatins en les llengües actuals
Etimologia de les paraules i el seu ús precís
Dimensió expressió escrita
Traducció o interpretació de textos i creació de textos i missatges escrits, i tant en llengua llatina com en la llengua de l'alumnat.
Continguts:
Estratègies per a la producció de textos (narratius, descriptius, expositius, argumentatitus): l'escriptutra com a procés
Dimensió comunicació oral
La presentació del món clàssic i la seva tradició és un bon moment per potencia la comunicació oral en la llengua pròpia. L'ús del llatí com a vehicle de comunicació pot ser emprat com a
estratègia d'aula, a partir de l`ús de frases fetes i expressions senzilles.
Continguts
Textos orals:
Àmbits: vida quotidiana i vida acadèmica
Tipus: frases fetes i expressions senzilles
Dimensió literària
La lectura de textos literaris, traduïts o no, és una porta oberta al coneixement de les arrels de la nostra literarura i ajuda a descobrir com temes i tòpics de la cultura llatina s'han transmès
fins avui i segueixen impregnant molts escrits actuals.
Continguts:
-Lectura de textos clàssics traduïts
Característiques dels principals gèneres literaris a Roma
Influència de la literatura llatina en literatures posteriors
Dimensió plurilingüe i intercultural
Intercomprensió entre les llengües romàniques i, alhora, cap a una valorció més ponderada de ladiversitat lingüística i cultural. Caldrà ser molt sensible i mostrar com l'extensió de les llengües
romàniques no ha de ser impediment per al rebuig de l'etnocentrisme i el reconeixement d'altres llengües i cultures, i de la sea valoració com a riquesa de la humanitat.
Continguts:
Origen comú d'algunes llengües europees i valoració de la diversitat lingüística: classificació i intercomprensió entre les llengües romàniques
CONTINGUTS
Coneixements de l'àmbit lingüístic
Bloc transversal de coneixement de la llengua
Fonètica i fonologia:
Abecedari: origen i pronunciació
Elements de prosòdia llatina.
Lèxic i semàntica:
Identificació de lèxic llatí de freqüència
Llatinismes i locucions llatines
Mecanismes de formació de paraules: termes patrimonials i cultismes.
Camps lexicosemàntics i elements grecollatins en el vocabulari
Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules.
Evolució de la llengua llatina i les llnegües romàniques
Morfologia i sintaxi
Categories gramaticals
Flexió nominal, pronominal i verbal
Sistema casual i les funcions sintàctiques: subjecte, predicat, complement del nom, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial.
Analisi morfosintàctica
Estructures oracionals: oració simple, oracions coordinades i oracions d'infinitiu concertat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L'ÀMBIT SOCIAL
Dimensió històrica
La història i evolució de la llengua llatina aborda el coneixement del marc geogràfic i històric i els aspectes més rellevants de la societat romana, des de la qual s'han transmès maneres de
viure, institucions o cracions literàries, tècniques i artístiques que són a la base de la configuració i del prgrés d'Europa. Aquest coneixement és un referent necessari per rastrejar els
antecedents històrics de l'organització social o de la delimitació dels drets de les persones.
Continguts:
- Marc històric i cultural de la societat romana:
Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement, i selecció de fonts primàries i secundàries. Textos divulgatius.
- Referents institucionsl del món romà
Estudi i comparació de les estructures socials
Estudi i comparació de la vida quotidiana: la família i l'educació.
Dimensió cultural i artística
El coneixement del món clàssic suposa conèixer tarmbé la cultura que ha modelat el nostre present i impregna bona part dels cànons estètics del món occidnetal; és també transmissora de valors,
que entronquen la nostra herència cultural amb les arrels del món clàssic. La valoració i comprneisó de les diferents manifestacions culturals i artístiques de l'època romana contribueixen a un
enriquiment i gaudi del pratrimoni cultural, material o inmaterial, així com a la seva preservació.
Continguts:
-Coneixement i valoració de les manifestacions culturals i artístiques del món romà:
Observació i interpretació del patrimoni arqueològic.
Reconexiement de la mitologia grecoromana i la seva pervivència en la literatura, arts plàstiques i visuals.
Valoració de l'herència de Roma en la cultura occidental
- Reconeixement de referents de la cultura grecoronama
EL LLATÍ, LA LLENGUA DE L'IMPERI
Les llengües estan agrupades en famílies, vénen de diverses branques comunes que en un moment de la història es van diversificar.
Les principals famílies europees són: germànica, cèltica, itàlica (llatí), baltoeslava, grega i albanesa. Es parlaven a l'antiguitat i d'algunes hi ha referències escrites. A partir d'estudis
comparatius, els lingüistes van concloure que provenen d'una hipotètica branca comuna: indoeuropees.
Les llengües romàniques
La llengua llatina, la llengua que es parlava a tot el territori de l'Imperi romà, va evolucionar fins a arribar a les llengües romàniques.
Les llengües romàniques:
- A la Península Ibèrica: el gallec, el català, el portuguès i el castellà.
- A l'actual França, l'antiga Gàl·lia: el francès i l'occità.
- A l'actual Itàlia: italià, sard.
- A l'est d'Europa: el romanès.
Història del llatí
Etapes
L'expansió d'una de les branques de l'indoeuropeu a Itàlia, a la regió del Laci, va originar el Llatí, llengua plenament assentada al segle III aC, l'ús del qual es
va estendre per tot l'Imperi romà i que es va parlar fins a la formació de les llengües que se'n van derivar.
L'època de més esplendor del llatí com a llengua literària va ser el segle I aC, segle en el qual van escriure els principals autors que encara actualment
estudiem: Ciceró en l'oratòria; Catul, Virgili, Horaci i Ovidi en poesia, i Cèsar, Salusti, Tit Livi en història; és l'època del llatí clàssic.
Posteriorment, quan es va acceptar el cristianisme i es va imposar com a religió oficial, el llatí va ser la llengua que va adoptar d'Església, fet que en va
asegurar el manteniment.
El llatí culte es va mantenir com a llengua escrita durant tota l'edat mitjana, i durant el Renaixement es va revitalitzar d'una manera extraordinàri; s'ensenyava a
l'escola i els autors escrivien els tractats i es comunicaven entre ells en llatí, independentment de quina fos la llengua pròpia de cadascun.
Expansió
El llatí parlat que es va estendre per tot l’Imperi era el llatí vulgar, el que parlaven els comerciants, els soldats i el poble, mentre que el llatí culte quedava restringit a les classes
superiors i a l’ús literari i oficial.
El llatí culte es va mantenir igual arreu, però el llatí vulgar es diferenciava molt d’unes regions a altres; la distància geogràfica i la desaparció de l’Imperi van fer que aquestes
diferències s’engrandissin.
Quan els pobles bàrbars van envair l’Imperi als segles IV i V dC, la llengua es va mantenir als territoris més romanitzats i els invasors la van assumir com a pròpia; en aquesta situació
estaven la península Itàlica, Hispània i la Gàl·lia.
A les regions menys romanitzades, els invasors van imposar la seva llengua i el llatí va desaparèixer com a llengua parlada: aquest és le cas de l’Europa central. Grècia seguia conservant
la seva llengua, el grec, que havia gaudit d’un gran prestigi a Roma i a Orient i havia estat conegut i utilitzat per la classe culta de l’Imperi.
Mots cultes (cultismes o Mots manllevats): són els que mantenen la forma llatina escrtia i no han sofert més alteracions que les necessàries per tal d'adaptar-los amb
l'estructura fonètica romànica. Per exemple: voluntatem>voluntat, collocare>col·locar
Mots patrimonials: Són els que han evolucionat subjectes a unes lleis fonètiques; per exemple: filium>fill, oculum>ull
Mots semicultes: són els que no han sofert una evolució completa i que presenten un aspecte més evolucionat que les paraules cultes, però menys que les paraules patrimonials; per
exemple: saeculum>sell
El llatí vulgar és la base del català, però la nostra llengua és el resultat de diverses influències lingüístiques que s’han anat succeint al llarg dels segles i que encara avui segueixen
mantenint la llengua en constant evolució. Aquestes influències reben els noms de substrat, adstrat i substrat.
El substrat són els elements lingüístics preromans que s’han conservat en català (dels pobles sorotaptes, celtes,
fenicis, grecs, ibers). Exemples de substrat:
El superstrat són els elements lingüístics posteriors als romans provinents d’altres llengües, com el germànic
(invasió visigoda) o l’àrab (invasió musulmana). Exemples de superstrat:
L’ adstrat és la influència entre llengües per motius de veïnatge. En el cas de Catalunya les influències són diverses: del
castellà (castellanismes), del francès (gal·licismes), de l’anglès (anglicismes), de l’italià (italianismes) i de l’occità (occitanismes).
Després del procés de romanització, a partir del segle V dC,
l’Imperi Romà es va descompondre. Llavors, el llatí que es parlava a la península Ibèrica va anar evolucionant i finalment podem considerar que la llengua que es parlava a Catalunya durant el
segle VIII ja era català.
ALFABET LLATÍ
En època clàssica constava de 21 signes. Cap al final de la República es van introduir la Y i la Z per transcriure paraules d'origen grec. Amb aquesta innovació, l'alfabet va quedar format pels
23 signes següents:
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z
a b c d e f g h i k l m n o p q r s t v x y z
Els signes llatins i, u eren vocals i semivocals segons el so vocàlic o consonàntic que tinguessin:
i vocal: insula; i consonant: iam
u vocal: taurus; u consonant: civis
Aquesta dualitat de l'alfabet llatí va ser corregida pels humanistes del Renaixement, que van introduir els signes j i v per als sons consonàntics. Aquestes grafies perduren en
molts diccionaris llatins i en edicions escolars, però sobretot la v pel fet que facilita molt la lectura.
LA PRONÚNCIA DEL LLATÍ
Ha canviat notablement amb el pas dels segles. Cal distingir, com a mínim, tres formes de pronunciar el llatí:
Txesar en pronúncia italiana
Sesar en pronúncia francesa
Sèsar en pronúncia catalana
Tsesar en pronúncia alemanya
Sisa en pronúncia anglesa
Si el mateix Cèsar hagués sentit una d'aquestes pronúncies, no hauria reconegut el seu nom, que al seu temps sonava.
LES VOCALS
Es pronuncien com les cinc vocals castellanes (a, e, i, o, u). Aquesta regla és vàlida també per a la pronúncia dels diftongs llatins: ae, oe, au, eu
LES CONSONANTS
Es pronuncien també com en català, excepte:
- La c, que té davant de totes les vocals una única pronúncia: k
ca: Kaesar
ce:kekini
ci: kikero
co:koepi
cu: kurro
- La g, que sempre té la pronúncia de la catalana gat. per exemple: ago, agis, agere, egi, actum=ago, aguis, aguere, egui aktum
-La h de vegades es pronunciava amb una lleugera aspiració a principi de paraula, fet que es considerava signe d'afectació.
- La t conserva sempre el seu so. Els llatins de l'època clàssica no coneixien altre pronúncia que ti: ratio, iustitia
- Les grafies ph, ch, th no existeixen com a símbols alfabètics; van ser introduïdes durant el segle II a. C per representar, en paraules manllevades del grec, els sons aspirats [f, j,z]
respectivament. Aquesta aspiració també va passar a algunes paraules llatines com, per exemple, pulcher. Però a l'època clàssica, la pronúncia aspirada no va tenir èxit, pel fet de ser
considerada senyal d'afectació. Per això pronunciarem aquests signes: f,k,t. La pronúncia, doncs, de philosophia, chorus, thesaurus
- El grup ll es pronuncia com la l.l (ela geminada) catalana: Gallia=Gàl.lia
- El grup qu seguit de vocal es pronuncia com el diftong català de quatre: qui, quae, quod=qui, quae, quod
- El grup gu seguit de vocal es pronuncia de la mateixa manera que l'anterior, con en català guant: sanguis=sangüis
- Cal tenir en compte que la x i la z són consonants dobles en llatí (x=cs, gz; z=ds)
Els orígens de molts pobles antincs se'ns presenten envoltats de llegendes i mites. No és fàcil de destriar-ne veritat i ficció. La tradició romana, conservada pels
historiadors grecs i llatins, i que va inspirar l'Eneida de Virgili, ens forneix el següent quadre genealògic des de Príam fins a Ròmul i Rem.
Com es pot veure en aquest esquema, existeixen, sobre Roma, dues llegendes que marquen dos períodes diferents:
1. La colonització del Laci
2. La fundació de Roma
LA COLONITZACIÓ DEL LACI
Després que els grecs van ocupar Troia al s. XII aC, Aeneas, fill de Venus i Anquises, va afanyar-se a defensar la ciutat amb forá guerrers. Però la deessa Venus li
va dirigir aquestes paraules: "Reuneix la teva família i els teus amics i fuig. Trobaràs una nova pàtria". Tot seguit Enees va fugir per mar amb el seu pare, el seu fill Ascani, i alguns esclaus
i soldats. van arribar a moltes illes però no trobaven la pàtria que cercaven. Van haver de suportar moltes penalitats i per fi van arribar a Creta, on Enees va manar acampar. Però en somnis se
li van aparèixer els Penats, que li van dir: "Creta no serà la vostra pàtria. Marxeu, troians. Hi ha un lloc que els troians anomeneu Hespèria i altres, Itàlia; allí trovareu el final de les
vostres desgràcies; hi viureu en pau i fundareu la vostra ciutat".
Enees reprèn el viatge. Les seves naus són batudes per les onades, però acosneguieixen arribar a Actium, on troben el troià He.le, governador d'aquelles terres que
els diu: " El camí a Itàlia és llarg. Dirigiu-vos a Sicília i des d'allí a Itàlia. Navegar sempre és dur però els fats us guiaran".
De bell nou es fan a la mar. No poden arribar a Sicília perquè una erupció de l'Etna els foragita. A més, la deessa Juno, hostil als troians, es dirigeix a Eol, rei
dels vents, per tal que els deslliuri sobre el mar. Els malaurats navegants aviat es troben a mercè de les nonades, les naus són dispersades i el pèlag en devora alguna. Però Neptú, que regna
sobre les aigües, empipat pel temporal, fa que els vents tornin a la prfunditat de les seves grutes. S'acaba la tempesta i surt el sol. Els troians es troben davant les costes desconegudes de
Líbia. Quan arriba el dia, Enees, acompanyat d'Acates, comença a explorar la contrada. Se li apareix la seva mare, Venus, i li diu que es troba a prop d'una ciutat acabada de fundar, on governa
la reina Dido. Acates i Enees entren a Cartago, embolcallats en un núvol espès, que els permet barrejar-se entre la multitud sense ser vistos. Al cap d'una estona apareix la reina que es dirigeix
al temple. De cop i volta veuen arribar davant dle tron alguns dels companys que la tempesta havia dispersat. Llavors Ennes esquinça el núvol i ofereix a Dido els regals més rics que té, com a
mostra d'hospitalitat. Però Venus desconfia de Dido, pel fet que la ciutat estava consagrada a Juno, i fa que, amb l'ajut de Cupido, la reina s'enamori d'Enees. Aviat la notícia d'aquest amor es
divulga per tot Líbia i empipa sobretot el rei de Numídia, Jarbas que havia pretès la reina en diverses ocasions. Júpiter, preveien es perills d'aquest amor, envia el missatger dels déus,
Mercuri, a dir a Ennes que cal que deixi Cartago i es dirigeixi a Itàlia. Enees mana preparar les naus als seus homes, disposat a obeir el seu manament.
Comencem, doncs, un nou viatge que els porta per fi a Itàlia, a la desembocadura del Tíber, a una regió anomenada el Laci, on regnava Llatí. Aquest príncep tenia una
filla de nom Lavínia, que, d'acord a l'oracle i als designis del déu Faune, havia de casar-se amb un estranger malgrat ser promesa a Turn, rei dels rútuls.
Enees, però, amb els seus aliats guanya Turn i el seu fill Ascani -o Iulus-funda la ciutat d'Alba Longa, al peu dels turons albans, cap al segle XII aC.
La dinastia que ell inaugura es prolonga durnt deu generacions de reis fins que Procs arriba al poder. Ell deixa el tron a Numitor, però el seu germà Amuli,
l'expulsa d ela cituat per ocupar el seu lloc i condemna Rea Sílvia, l´única filla de Numitor, a presidir el col.legi de les vestals, perquè no pugui tenir descendència. Però el déu Mart
fla fa mare de dos bessons, Ròmul i Rem. Amuli, en saber de la nova descendència i a i que ningú no pogués interferir-se en el seu poder, ordena que els dos nens siguin llançatsal Tíber. Però el
corrent els diposita a la riba, al peu del mont Palatí. Una lloba baixa de la gruta Lupercal i els alleta. És per això que aquest animal s'ha convertit el en símbol de Roma, fundada després pels
dos bessons.
La fundació de Roma
Els anys passen. Els dos germans, ja adolescents, s'assabenten de la seva història i dels avatars de la seva família. tornen a Alba, maten el rei Amuli i posen de
nou el seu avi Numitor al tron. Deixen a continuacó aquest indret i funden la ciutat de Roma a uns 25 quilòmetresal NO d'Alba Longa, precisament al lloc des del qual havien estat llançats al riu
i on havien passat la seva infantesa.
Quin dels dos serà el rei? Per esbrinar-ho van decidir consultar els auspicis. Aquesll dels dos que veiés en un moment determinat un major nombre de voltors donaria
el seu noma a la nova ciutat.
Ròmul es va asseure al Palatí, Rem a l'Aventí. Rem va ser el primer -conta Tit Livi-en rebre un auguir: va veure sis voltors; Ròmul, una mica més tard, en va veure
dotze.
Immediatament es va entaular una disussió: Rem havia vist primer l'auguri, però Ròmul havia vist més voltors. es va originar una violenta disputa entre els dos
germans. Rem cau ferit de mort.
Una altra tradició conta que Ròmul va marcar amb un solc les muralles de Roma, indicant on quedarien establertes les portes, seguint l'antic ritual de fundació d'una
ciutat. Ròmul va ordenar que ningú no pogués entrar a la nova ciutat constituïda si no era per les portes. Rem es va burlar de l'ordre i va entrar a la ciutat saltant el solc. Ròmul, enfurismat
perquè no havia estat obeït, el va matar.
El fet és que queda fundada una nova ciutat, Roma. Tota la seva història data d'aquesta cerimònia fundacional que va tenir lloc el 21 d'abril de l'any 747 per a uns
historiadors llatins. Cada any el 21 d'abril es commemorava el ritual de la fundació de Roma al Palatí.
En català enunciar un verb és dir simplement el seu infinitiu. Per exemple, "estimar". En llatí, l'enunciat dels verbs consta de cinc formes. Si coneixem aquestes formes, és molt fàcil conjugar
tots els temps, car els morfemes de persona i nombre són sempre els mateixos.
L'enunciat del verb aconsellar és en llatí:
mone-o, mone-s, mone-re, monu-i, moni-tum
Les ters primeres formes ens mostren el tema de present, quan hi treiem el morfema:
mone-o: primera persona del singular del present d'indicatiu
mone-re: infinitiu present
El temps personals que es deriven del tema de present són el present, el pretèrit imperfet i el futur imperfet.
Les dues personals que es deriven del tema de present són els present, el pretèrit imperfet i el futur imperfet.
Les dues formes restats (monu-i i moni-tum) representen els temes de perfet i de supí, respectivament.
Els temps personals que es deriven del tema de present són el pretèrit perfet, el pretèrit plusquamperfet i el futur perfet. Es conjuguem afegint al tema de perfet el morfema temporal-modal -si
en té- i els morfemes de persona i nombre. Per això és tan important que conegueu bé l'enunciat dels verbs.
Per exemple:
amo amas amare amavi amatum
moneo mones monere monui monitum
rego regis regere rexi rectum
capio capis capere cepi captum
audio audis audire audivi auditum
sum es esse fui
Els temps que formen el tema de perfet estan marcats pel morfema temporal-modal -is-. Es troba en algunes persones del pretèrit perfet d'indicatiu (is-ti, is-tis, er-unt) i en tots els altres
temps.
El morfema -is- davant de vocal ha evoluionat a -er- (per exemple: fu-is-a-m>fueram). Es produeixen dos fenòmens fonètics:
a. La s en posició intervocàlica
b. La i s'obre en síl.laba interior oberta seguida de r intervocàlica.
El verb sum. Mode indicatiu
Enunciat: sum, es, esse, fui: ésser o ser, estar, existir, haver-hi
Observacions morfològiques: el verb sum presenta en llatí un paradigma supletiu integrat pel lexema s/es, que serveix per formar els temps del tema de present, i pel lexema fu-, a partir del qual
es formen els temps del tema de perfet.
Amb aquest procediment poseu en llatí les frases següents:
El mariner té llances.
La nena mira una estrella.
La deessa estima Roma.
Una llaurador llaura les terres.
La deessa lloa els mariners.
Rea Sílvia no té una filla.
Les nenes adornen els altars.
La reina veu una deessa.
Les nenes temen la reina.
Els mariners maten els llauradors.
Els poetes contemplen una estrella.
Les estrelles mostren el camí.
els agricultors no tenen llances.
Els llauradors treballen les terres.
Vosaltres estimeu Roma.
La nena no canta.
La deessa té un altar.
Tenim una llança.
Estimes Itàlia i Roma.
Canten malament.
La reina ensenya les nenes.
Els mariners molesten els agricultors.
Conto una faula.
La deessa aconsella els mariners.
Veieu malament l'illa.
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
ara, -ae: f. altar
agricola,-ae: m. pagas, agricultor
aqua, -ae: f. aigua
dea, -ae: f. deessa
fabula, -ae: f. faula, conte
filia,-ae: f. filla
hasta, -ae: f. llança
insula, -ae: f. illa
Italia,-ae:f. Itàlia
nauta, -ae: f. mariner
poeta,-ae: m. poeta
puella,-ae: f. nena
regina, -ae: f. reina
Roma, -ae: f. Roma
stella, -ae: f. estrella, estel
terra, -ae: f. terra
via,-ae: f. via, camí
VERBS
adiuvo,-as, -are, -adiuvi, adiantum: 1a tr. ajudar
aedifico, -as, -are, aedificavi, aedificatum: 1a tr. edificar, construir
amo, -as, -are, amavi, amatum: 1a estimar
aro: 1a tr. llaurar
canto: 1a tr. cantar
clamo: 1a tr. cridar
doceo,-es,-ere, docui, doctum: 2a tr. ensenyar
doleo, -es, -ere, dolui: 2a intr. tenir dolor
habeo, -es,-ere, habui, habitum: 2a tr. tenir
ignoro: 1a tr. ignorar, desconèixer
laboro: 1a tr. treballar, sofrir
laudo: 1a tr. lloar, elogiar
moneo, -es, -ere, monui, monitum: 2a tr. aconsellar
monstro: 1a tr. assenyalar, mostrar
narro: 1a tr. narrar, contar
navigo: 1a intr. navegar
neco: 1a tr. matar
obsideo, -es, -ere, obsedi, obsesum: 2a tr. assetjar, atacar
orno: 1a tr. adornar
pugno: 1a tr. lluitar, combatre
specto: 1a tr. mirar, contemplar
timeo, -es, -ere, timui: 2a tr. témer, tenir por
vexo: 1a tr. maltractar, molestar
video, -es, -ere, vidi, visum: 2a tr. veure
MOTS INVARIABLES
Bene: adv. bé
et: conj i
male: adv. malament
non: adv. no
TARPEIA
Espuri Tarpeu, encarregat de defensar el Capitoli durant un atac dels sabins, tenia una filla.
Un dia que la noia baixava al riu a buscar aigua per als sacrificis, se li van acostar els sabins. La noia va quedar embadalida en veure els grans braçalets d'or que adornaven els braços dels
guerrers, els quals li van prometre allò que portaven en el braç esquerre si els deixava entrar a casa seva. D'aquesta manera els sabins van ocupar la fortalesa. Tarpeia, que així es deia la
noia, va demanar la seva recompensa. "No et preocupis, noia, van dir els guerrers, et donarem el que et vam prometre". I com que també duien en el braç esquerre els escuts, els hi van llançar
tots a sobre, amb la qual cosa va morir aixafada; d'aquesta manera va cobrar la paga.
Després, els romans i els sabins van fer les paus, i, per tal que tots aprenguessin aquella lliçó, van anomenar des de llavors amb el nom de la noia, Tarpeia, una roca del mont Capitoli, des de
la qual estimbaven els condemnats a mort i els traïdors.
PRECISIONS SOBRE LA LLEGENDA
Pel que fa a la colonització del Laci?
no existeixen proves arqueològiques que demostrin l'arribada, cap al s. XII aC d'inmigrants a les planes del Laci, a més, el tema es pot trobar en altres relats llegendaris connectats amb
períodes arcaics de la història d'Itàlia de la història d'Itàlia. Diodor Sícul, per exemple, ens conta que Eol, desterrat del Metapont, desembarca a les illes Lípari i allí es casa amb la filla
del rei, Licofron, així mateix, al seu poema Alexandra, en predir el destí dels grecs després de la caiguda de Troia, conta que Diomedes arriba a les costes d'Apúltia amb els seus companys. Allí
ajuda el rei a vèncer els seus enemics, per la qual cosa és recompensat amb la mà de la seva filla.
Evidentment la forma de la narració, a grans trets, és similar a la d'Enees, que srut de Troia i arriba al Laci, on es casa amb Lavínia, filla del rei Llatí.
Pel que fa a la fundació de Roma, sembla que, com a mínim, emmascara un fet històricament cert.
El fet històric queda testimoniat pels fonaments de cabanes, restes de fortificacions i necròpolis trobades al mont Palatí i que han estat datades dpels arqueòlegs entre els segles VIII-VII
aC. Així ho testimonien també les tradicions religioses referents a Ròmul i la fundació de Roma (festes de Palilia, el Auguraculum, Roma quadrata, les festes Lupercalia, etc. )
Ara bé, a la llegenda trobem fets explotats molt sovint, com el dels nens llançats al riu (Moisès, etc.). Les mateixes gestes de Ròmul i Rem són fets posats en dubte per Tit Livi (59 aC-17 dC) al
prefaci de la seva obra Ab urbe Condita: "En allò que toca els fets -diu-que van precedir o acompanyar la fundació de Roma, embellits per ficcions poètiques més que fonamentats en documents
autèntics, no és la meva intenció ni confirmar-los ni refutar-los".
El mite, doncs, es va anar forjant al llarg de la història de Roma.
DITES LLATINES
Verba docent, exempla trahunt.
Les paraules ensenyen, els exemples arrosseguen. Val més un exemple que mil paraules.
Verbi gratia
(V. gr. per exemple). Verbigràcia
Homo homini lupus
L'home és un llop per a l'home. La humanitat estaria governada per la llei del més fort, la llei de la selva, si no fos per l'autoritat de l'Estat que imposa la llei a tothom.
Futur imperfet d'indicatiu de la 1a i 2a conjugació
1a conjugació
ama B o (jo estimaré...)
ama BI s
ama BI t
ama BI mus
ama BI tis
ama BU nt
2a conjugació
mone B o (jo aconsellaré)
mone BI s
mone BI t
mone BI mus
mome BI tis
mone BU nt
Activitat: poseu anàlisi morfosintàctica i traducció de:
Puellae fabulas amant.
Aeneas familiam convocabit.
Undae Aeneam, nautas et ancillas terrebant.
Nautae, agricolas vexabatis.
Deae Romae incolas adiuvabunt et nautis victoriam dabunt.
Incolae aras deae aedificabunt.
Ancilla incolis deae aras monstrat.
Lupae insulae incolas terrebant.
VOCABULARI PER A LA TRADUCCIÓ
FONÈTICA I ETIMOLOGIA
Expliqueu el significat de les següents paraules catalanes, tot posant-les en relació amb les paraules llatines de les quals es deriven:
familiaritzar, familiaritat
gloriós,
vital, vitalici,
ondulat, ondina,
indeleble,
pugnar,
terror, terrible
apel.latiu,
delictes pecuniaris,
madurar,
estable, estàtic
TRADUCCIÓ
Els mariners mataran els habitants de l’illa. Mariner, mai no navegaves. No contaves les faules dels poetes a les nenes
de Roma. Mostro la saviesa del poeta als pagesos. Pagesos, tindreu llances però no tindreu diners.
Demà anunciareu la victòria als habitants. Les muses donen fama i glòria als poetes. El poeta contarà una faula als
habitants de Roma. Els mariners lloen la vida dels poetes i els poetes la dels mariners. Pagesos, treballareu la terra de Roma.
DITES LLATINES
(De) MOTU PROPRIO (pel propi moviment). Es diu d'alguna cosa que es decideix espontàniament, sense que ningú no la
provoqui.
MANU MILITARI (per la força de les armes/amb l'autoritat de l'exèrcit). Quan se soluicona una situació recorrent a la
força.
INCIPERE DIMIDIUM (començar ja és la meitat). Allò que costa més, sovint és començar. Una vegada fet això el més
difícil ja està fet.
DURA LEX, SED LEX (la llei és dura, però és la llei). La llei és necessària encara que moltes vegades resulti
desagradable i difícil.
FONÈTICA I ETIMOLOGIA
Una familia de paraules està formada pel conjunt de paraules simples, compostes i derivades que posseeixen una base
etimològia comuna.
Es denominen paraules compostes les que tenen un prefix avantposat (ad+moneio) i derivades les que tenen un sufix
afegit a la base etimològica (habeo/hab-it-o)
Poseu en llatí les frases següents:
Iulus edifica Alba al Laci
Allí regnarà Numitor.
No tenia fills, però tenia una filla.
Amuli allibera la pàtria del tirà dels albans.
Rea Sílvia tenia dos (geminos) fills, Ròmul i Rem.
Ròmul assenyalarà les muralles de Roma.
Ròmul matarà Rem amb una espasa.
Els mariners feien fugir els habitants amb les seves llances des del vaixell.
Els mariners tenien llances als vaixells.
Contaràs un conte als fills dels déus.
Analitzeu i traduïu
Ibi curarum terminum habebitis et oppidum aedificabitis.
iaceo, -es, -ere, -iacui: 2a intr. jeure, estar estirat
iacto: 1a reg. intr. llançar
regno: 1a reg. intr. regnar
respondeo, -es, -ere, respondi, responsum: 2a tr. respondre
sto, -as, -are, steti, statum: 1a intr. estar dret
terreo,-es, -ere, terrui territum: 2a tr. aterrir, atemorir
MOTS INVARIABLES
Cras: adv. demà
numquam: adv. mai
sed: conj. però (després de negació, sinó)
SUBSTANTIUS
Vocabulari:
Substantius:
ager, -agri:m. camp
Albani, -orum: m. pl. albans
amicus, -i: amic
aratrum, -i: n. arada
argentum,-i: n. plata, argent
aurum,-i: n. or
bellum, -i: n. guerra
castra, -orum: n. campament
deus,-i: m. déu
dominus,-i: m. senyor, amo
filius, -i: m. fill
gladius, -i: m. fill
Graecus,-i: m. espasa
inimicus, -i: m. enemic
Iulus,-i: Iulus, Ascani
Latium,-i: n. el Laci
liber,-bri: m. llibre
locus,-i: m. lloc (pl. loca, orum)
magister,-tri:m.mestre
murus,-i: m. paret, mur, muralla
naufragus,-i: m. nàufrag
oculus,-i: m. ull
oppidum,-i: n. ciutat fortificada, ciutadella
pelagus, -i: n. mar, pèlag
praemium,-i: n. premi, recompensa
procella,-ae: f. tempesta
servus, -i: m. esclau
templum,-i: n. temple
Troianus, -i: troià
tyrannus,-i: m. troià
ventus,-i: m. vent
vir,-viri: m. home
VERBS
admoneo, -es, -ere, admonui, admonitum: 2a tr. advertir
deambulo: 1a reg. intrs. passejar
exploro: 1a reg. tr. observar, explorar
fugio, -is, -ere, fugi, (fugitum) 3a intr. fugir
fugo: 1a reg. tr. fer fugir, foragitar
moveo, -es, -ere, movi, motum: 2a tr. moure, traslladar
signo: 1a reg. tr. marcar, assenyalar
supero: 1a reg. tr. vèncier, superar
vito: 1a reg. tr. evitar
Terminus, i: m. límit
Analitzeu morfològicament i sintàctica, i traduïu, les frases següents:
Dea Troianos admonebit.
Aeneas Graecos non timebat sed filium amabat.
Graeci Troianos superant et Troiam delent.
Graeci Aeneam et Iulum fugant. Troiae viri ventos vitabunt.
Graeci nunquam Romanos superabunt.
Pecuniam semper habebimus sed inimicis nunquam pecuniam dabimus.
Aeneas Graecos non timebat et filium Iulum semper amabit.
Agricola, ibi templum nunquam adeficabis.
Pueri, gladios habetis, sed sapienttiam non habebitis.
Vergilius oppidi incolis fabulam ita narrabat.
Graeci Troiam obsident.
Troiani et Graeci Troia diu pugnabunt.
Graeci gladiis Troiae incolas necabunt.
Traduïu
Graeci Troiam delent atque incolas necant. Aeneas oppidum deffendebat sed dea Venus Aeneam familia et amicis fugere
Troia monet. Castra movent et pelago navigant. Ita in (a) Italiam veniunt. Aeneas in Latio Turnum vincit et oppidum Lavinium condit.
CULTURA
L'astúcia de Tul.lus Hostili
Tul.lus Hostili era un rei molt bel.licós; pensava que els pobles es tornen febles i es corrompen amb la pau, i per això buscava pretextos per barallar-se amb els veïns a fi de no tenir inactius
els romans.
Va ocórrer que els albans, un any es van ficar en terres romanes i les van saquejar; els romans van respondre tot fent el mateix amb els d'Alba. Cluïli, rei d'Alba, va enviar missatges a Roma i
Tul.lus també en va enviar a Alba, per tal de reclamar danys i perjudicis.
Però, com que Tul.lus volia fer la guerra i donar-ne la culpa als albans, va manar als seus ambaixadors que en arribar reclamessin tot seguit tot el que volien. Bé ho sabia ell, que d'aquesta
manera Cluïli es molestaria i no els concediria res. Ell, en canvi, va rebre amablement els missatgers d'Alba, els va convidar a sopar, els va oferir allotjament i els va tractar molt bé.
Mentrestant li van comunicar que els seus ambaixadors, en rebre una negativa rotunda, havien declarat la guerra als albans. Llavors va cridar els delegats de Cluïli, els va preguntar el missatge
que portaven i, quan li van exposar el motiu de la seva visita, els va contestar: "Digueu al vostre rei que jo poso per testimonis els déus que ell ha estat el primer a rebutjar els ambaixadors
de males maneres i que ha provocat, així, la guerra. Ell serà el responsable de totes les desgràcies que se'n derivin".
D'aquesta manera va tenir la guerra que volia, i en va poder donar la culpa als albans.
Vocabulari indoeuropeu comparat:
Català: pare,mare, és,haver, me, tres, vuit,en
Castellà: padre, madre, es, haber, me, tres, ocho, en
Francès: père, mère, est, avoir,me trois, huit, en
Anglès: father,mother, is, have,me three, eight, in
Alemany: vater, mutter, ist, haben, mich, drei, acht, in
TRADUCCIÓ
Analitzeu i traduïu pàg. 51
Aeneas cum filio Troia navigabat. Nautae sollertia procellas vitabant Aeneam cum amicis in oppido videbimus. Aeneas in Africa cumm regina manebit. Regina Dido cum
Aenea in oppidi silvis laetitia deambulabit. Albae pugnabit et in Italia oppidium aedificabit. Nautae, in agro gladiis bene pugnabatis.
Inter Italos Latinus regebat. Rutuli contra Torianos bellum gerunt. Post paucos (pocs) annos, Iulus, filius Aeneae, Albam Longam condet. Post multos (mots) annos,
Proca Albae reget. Amulius pueros in fluvium iactare iubet.
Analitzeu i traduïu les frases següents: pàg. 51
Rheae Silviae filius Romam oppidum condet.
Romanus Romae muros muniebat.
Deorum oraculum ostendebam.
Dominus reginae oppidum ostendit.
Poeta fabulas docere siciet.
Aeneas cum nautis ad Italiam navigabat.
In agro cum servo reginae sto.
In agrum reginae librum portabo.
Ex oppido libros in silvas portabam.
Dominus servis praemia dare constituet.
Poseu en llatí les oracions següents. Fixeu-vos en el sentit del complement circumstancial: pàg.51
Ròmul liberarà alba del tirà dels albans i edificarà una ciutat en el Laci.
Assenyalarà també a terra amb l'arada les muralles de Roma.
Després matarà Rem amb l'espasa.
Els habitants de Roma celebraran amb alegria la victòria de Ròmul en els temples de Laci.
Vosaltres navegareu des de Grècia i restareu a Roma.
Nosaltres navegarem des de Roma i restarem a Atenes.
Análisis y traducción (p.62)
Romulus Romae incolas oppidum munire iubet.
Deinde Romanos cum Sabinis pugnare iubebit.
Numa Pompilius Romanos cultum deorum docebit.
Ancus Marcius proelia perget atque laetus veniet e bellis cum vicinis populis.
Trabajo individual
Romanum imperium a Romulo exordium habet. Romulus per multos annos inter Romanos solus regnat. Populus autem feminas non habebat. Itaque Romulus legatos circa vicinos populos mittit nam cum
Sabinis amicitiam facere cupiebat.
Nusquam Romae legatos audiebant. Tum Romulus ad spectaculum ludorum Sabinos invitat atque feminas rapit. Propter iniuriam Sabini cum romanis bellum committunt. Tum Sabinae feminae in proelium
irruunt et inter tela a Romanis amicitiam rogant his (aquestes) verbis: "sine vobis (sense vosaltres) viduae vivemus". Tum Romulus et Titus Tatius regnum consociant. Deinde Romulus populum in
triginta curias dividit.
Numa Pompilius bellum nullum geret sed multa templa aedificabit.
Tullus Hostilius Numae Pompilio succedit. Romani in agro albano, albani in agro romano crebra proelia faciebant. Tum Albae Caius Cluilius imperabat. Romani ad Albanos, Albani ad Romanos legatos
mittebant. Tamen Albani legati Romanis bellum indicunt. Tandem Horatii et Curiatii Albae atque Romae excidium vitabunt nam pro patria soli pugnabunt. Dei Horatiis victoriam dabunt. Post Hostilium
Ancus Martius imperium suscipit.
Traducció: (p.62)
Els pagesos de la petita ciutat, Roma, tenien una vida alegre. No tenien gaires coses, però la vida lliure sempre agrada als homes lliures. Temien la guerra, però lluitaven amb gran audàcia
contra els pobles veïns. Amb les armes, defensaven el poble romà i tenien noves terres. D'aquesta manera Roma creixia. El record dels homes il-lustres sempre restarà viu a Roma.
Ordenarà als habitants de Roma lluitar contra el poder d'Alba.
No ocultarà als agricultors l'audàcia dels albans, car demanarà ajut als pobles aliats.
FRASES FETES
AB OVO (des de l'ou). L'ou era el primer plat dels menjars. Ab ovo vol dir que alguna cosa es fa o s'explica des del principi.
ALMA MATER (mare nodridora). És un epítet que s'aplica a la universitat.
ARS LONGA, VITA BREVIS (la tasca és llarga, la vida breu). Qui vol alguna cosa ha d'aplicar-se.
PATRIA MEA TOTUS MUNDUS EST
(la meva pàtria és tot el món). És una frase de Sèneca on palesa l'ideal humanista segons el qual tothom és ciutadà del món i i res del que és humà no ens ha de ser indiferent, tal com
veurem en una altra sentència de Terrenci.
DECLINACIÓ DELS ADJECTIUS
Els adjectiu es declinen com els substantius amb la diferència que els substantius només tenen un gènere i, en canvi, els adjectius els necessiten tots tres per concertar amb qualsevol gènere
dels substantiu.
L'adjectiu, quan acompanya un substantiu hi concerta en gènere, nombre i cas.
Adjectius predicatius:
Viri laeti victoriam nuntiant.
Els homes anunices alegres la victòria.
Romulus primus Romae reget.
Ròmul governarà el primer a Roma.
Laeti i primus són complements de viri i de Roumulus, respectivament, però al mateix temps són modificadors cirsumstancials del verb. Aquests adjectius amb funció ambivalent reben el nom de
predicatius.
Substantivació d'adjectius
Multi malos laudant.
Molts lloen els dolents. (Molts homres lloen els homes dolents)
Multa habemus.
Tenim moltes coses.
Cal que traduïu el neutre plurarl afegint la paraula coses.
DOBLE ACUSATIU
Doble objecte directe de persona i cosa
Magister puerosgrammaticam docet.
CD persona CD cosa Nucli
En aquesta oració, pueros i grammaticam són dos objectes directes, un de persona i l'altre de cosa. Fixeu-vos, però, en català:
El mestre ensenya gramàtica als nens.
CD CD
En llatí es fa servir aquesta construcció amb verbs que volen dir ensenyar i ocultar (doceo, celo, etc.) i demanar, preguntar pregar (posco, rogo, postulo, etc. )
De tota manera, elss verbs de demanar, preguntar i pregar de vegades porten el nom de persona en ablatiu amb a o ab.
Dominus servum auxilium rogat.
CD persona CD de cosa
Però aquesta oració es pot construir també d'aquesta altra manera:
Dominus a servo auxilium rogat.
Hi ha altres verbs (iubeo, manar, veto, prohibir, etc.) que poden dur també objectes directes, però un dels dos és un infinitiu:
Magister pueros ludere iubet.
El mestre mana als nens jugar.
Acusatiu objecte directe i acusatiu predicatiu
Populus Romulum deum existimat.
CD C predicatiu
El poble considera Ròmul un déu.
Aquesta construcció es fa servir amb els verbs que volen dir atribuir a algú o a alguna cosa una qualitat determinada ja amb el pensament (existimo, iudico..., jutjar, considerar), bé de paraula
(dico, voco, nomino..., anomenar), bé d'acció (facio, creo..., fer, elegir, nomenar).
Es traduir al català de vegades cal que utilitzeu expresisons introduïdes per "com", "per", etc.
Romulum magnum virum putamus.
CD C predicatiu
Tenim Ròmul per un gran home.
1. Aparelleu adjectius amb substantius fixant-vos en la concordança:
puer doctorum
ripas asperas
consiliorum doctorum
templa sacra
verba antiqua
fluvii novam
regno troiano
fabulis antiquis
patriam novam
amicitiae magni
2. Poseu en llatí el text següent:
Els pagesos de la petita ciutat, Roma, tenien una vida alegre. No tenien gaire coses, però la vida lliure sempre agrada als homes lliures. Temiem la guerra, però lluitaven amb gran audàcia contra
els pobles veïns. Amb les armes, defensaven el poble romà i tenien noves terres. D'aquesta manera Roma creixia. El record dels homes il.lustres sempre restarà viu a Roma.
Ordenarà als habitants de Roma lluitar contra el poder d'Alba. No ocultarà als agricultors l'audàcia dels albans, car demanarà ajut als pobles.
Tercera declinació
Tema en cons mixt
tema en -i (parasil.làbics)
Nominatiu/vocatiu mons mons civ-iS
Acusatiu consul-em mont-em civ-em
Genitiu consul-is mont-is
civ-is
Datiu consul-i mont-i
civ-i
Ablatiu consul-e mont-e
civ-e
Nominatiu/vocatiu consul-es mont-es civ-es
Acusatiu consul-es mont-es civ-es
Genitiu consul-um mont-ium civ-ium
Datiu/ablatiu consul-ibus mont-ibus civ-ibus
El nominatiu de la 3a declinació no té una forma regular i per això el punt de referència obligat és el genitiu. La millor manera de dominar aquesta declinació es aprendre el nominatiu i el
genitiu del vocabulari i declinar sempre a partir del genitiu.
GENITIU PLURARL -UM/IUM
Aquesta declinació és el resultat de la fusió de dos grups de paraules:
a. Temes en consonant (anomenats imparisil.làbics perquè tenen diferent nombre de síl.labes en N. i G., per exemple, con-sul, con-su-lis/res, re-gis/mi-les, mi-li-tis)
Fan el genitiu plural -UM (consulum, regum, militum).
b. Temes en -i (parasil.làbics, amb el mateix nombre de síl.labesen N i G: hos-tis, hos-tis/ ci-vis, ci-vis/nu-bes, nu-bis)
Fan el genitiu plural -ium (hostium, civium, nubium)
Treball individual
Romanum imperium a Romulo exordium habet. Romulus per multos annos inter Romanos solus regnat. Populos autem feminas non habebat. Itaque Romulus legatos circa vicinos populos mittit nam cum
Sabinis amicitiam facere cupiebat.
Nusquam Romae legatos audiebant. Tum Romulus ad spectaculum ludorum Sabinos invitat atque feminas rapit. Propter iniuriam Sabini cum romanis bellum committunt. Tum Sabinae feminae in proelium
irruunt et inter tela a Romanis amicitiam rogant his (aquestes) verbis: “Sine vobis (sense vosaltres) viduae vivemus”. Tum "Romulus et Titus Tatius regnum consociant. Deinde Romulus populum in
triginta curias dividit.
Numa Pompilius bellum nullum geret sed multa templa aedificabit.
Tullus Hostilius Numae Pompilio succedit. Romani in agro albano, albani in agro romano crebra proelia faciebant. Tum Albae Caius Cluilius imperabat. Romani ad albanos, Albani ad Romanos, Albani
ad Romanos legatos mittebant. Tamen Albani legati Romanis bellum indicunt. Tandem Horatii et Curiatii Albae atque Romae excidium vitabunt nam pro patria soli pugnabunt. Dei Horatiis victoriam
dabunt. Post Hostilium Ancus Martius imperium suscipit.
Ciceronis filius (totes les declinacions i pronoms explicats)
Anno sexagesimo quinto ante Christum, M. Tulius Cicero, maximus Romanorum orator, scripsit ad T. Pomponium Atticum, qui eius amicus erat: "Filiolus meam familam auxit, Terentia valet."
Infans magnam laetitiam ortu suo gessit et Ciceroni patri et matri Terentiae, quorum in domo usque ad id tempus una filia, cui nomen erat Tullia, creverat.
Mox, more maiorum, quaedam ancilla, cui Cicero et Terentia maxime confidebant, ad illum accesit et ait (li va dir): Iam illum humi satatui, Statim is infantem manibus suis suscepit atque ita pro
filio eum agnoscit.
Die nono, M. Tullius Cicero in aedibus diem lustricum solemniter celebravit. Eo die infantes nomen accipiebant. Marcus parvi Ciceronis praenomen fuit; nam Romani primogenito filio patris
praenomen plerumque imponebant. Marcus Tulius Cicero igitur ei nomen fuit.
Latín y Cultura clásica
Galego
Lengua española y literatura
ALICIA RUS GONZÁLEZ
