TERCERA DECLINACIÓ

El nominatiu de la 3a declinació no té una forma regular i per això el punt de referència obligat és el genitiu. Sempre delcinarem a partir del genitiu. 

1.1 Genitiu plural -UM/-IUM

Aquesta declinació és el resultat de la fusió de dos grups de paraules:

a) Temes en consonant (anomenats imparasil.làbics, perquè tenen diferent nombre de síl.labes en Nom i Gen). Per exemple: con-sul, con-su-lis

rex, regis

mi-les, mi-li-tis

Genitiu plural -UM

b) Temes en -i  (parasil.làbiques, amb el mateix nombre di síl.làbes Nom/Gen)

hos-tis, hos-tis

ci-vis, ci-vis

nu-bes, nu-bis

Genitiu plural -IUM

c) Tema mixt. Algunes paraules d'aquest grup van perdre la -i- del nominatiu i semblen temes en consonant (perquè són imparasil.làbics), però són temes en -i per tant, el genitiu plural fa -IUM. Se les reconeix perquè tenen dues consonants seguides davant de la desinència -IS del genitiu singular:

mons, montis:  gen/pl: montium

urbs, urbis: gen/pl: urbium

pars, partis: gen/pl: partium

 

Encara que la majoria dels substantius de la 3a declinació són femenins, també n'hi ha de masculins. 

Classificació dels substantius segons sigui el seu Nominatiu singular:

 

1. Substantius de tema en consonant oclusiva. Formen el nominatiu singular amb el morfema de cas -s, la qual cosa origina d evegades diversos canvis fonètics:

a) Els de tema en labial (b, p) conserven aquestes consonants davant del mofema -s: pleb-s, pleb-is

princep-s, princip-is

b) Els de tema en dental  (d,t) perden aquestes consonants davant de -s; en primer lloc s'assimilen al moferma -s i en segon lloc la geminada resultant se simplifica: ped-s pess. pes

milets.  miless. miles