TERCERA DECLINACIÓ
El nominatiu de la 3a declinació no té una forma regular i per això el punt de referència obligat és el genitiu. Sempre delcinarem a partir del genitiu.
1.1 Genitiu plural -UM/-IUM
Aquesta declinació és el resultat de la fusió de dos grups de paraules:
a) Temes en consonant (anomenats imparasil.làbics, perquè tenen diferent nombre de síl.labes en Nom i Gen). Per exemple: con-sul, con-su-lis
rex, regis
mi-les, mi-li-tis
Genitiu plural -UM
b) Temes en -i (parasil.làbiques, amb el mateix nombre di síl.làbes Nom/Gen)
hos-tis, hos-tis
ci-vis, ci-vis
nu-bes, nu-bis
Genitiu plural -IUM
c) Tema mixt. Algunes paraules d'aquest grup van perdre la -i- del nominatiu i semblen temes en consonant (perquè són imparasil.làbics), però són temes en -i per tant, el genitiu plural fa -IUM. Se les reconeix perquè tenen dues consonants seguides davant de la desinència -IS del genitiu singular:
mons, montis: gen/pl: montium
urbs, urbis: gen/pl: urbium
pars, partis: gen/pl: partium
Encara que la majoria dels substantius de la 3a declinació són femenins, també n'hi ha de masculins.
Classificació dels substantius segons sigui el seu Nominatiu singular:
1. Substantius de tema en consonant oclusiva. Formen el nominatiu singular amb el morfema de cas -s, la qual cosa origina d evegades diversos canvis fonètics:
a) Els de tema en labial (b, p) conserven aquestes consonants davant del mofema -s: pleb-s, pleb-is
princep-s, princip-is
b) Els de tema en dental (d,t) perden aquestes consonants davant de -s; en primer lloc s'assimilen al moferma -s i en segon lloc la geminada resultant se simplifica: ped-s pess. pes
milets. miless. miles