TEMA 2
Fundació de Roma
https://portalmitologia.com/mitos-y-leyendas-griegas-y-romanas-del-origen-de-ciudades-antiguas
Art:
https://artsandculture.google.com/asset/romulus-and-remus/jQFP5Ycr2w9OUg?hl=es
https://www.wikiart.org/es/peter-paul-rubens/marte-y-rea-silvia-1620
https://www.mitos-cortos.com/mitos-romanos/mito-de-rea-silvia/
https://astelus.com/civilizaciones-antiguas-del-mundo/estatua-de-la-leyenda-de-romulo-y-remo/
https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/romulo-y-remo/76358c28-22ff-4a34-84c3-cf7dae3b384b
https://es.wikipedia.org/wiki/Sarc%C3%B3fago_Mattei_I#/media/Archivo:Sarcofago_mattei_I,_con_caccia_al_leone,_220-230_dc_ca._03.jpg
https://es.artsdot.com/@@/AQR995-Nicolas-Colombel-Marte-as%C3%ADcomo-rea-silvia-
Pretèrit imperfet d'indicatiu
1a conjugació (jo estimava...)
ama-BA-m
ama-BA-s
ama-BA-t
ama-BA-mus
ama-BA-tis
ama-BA-nt
2a conjugació
mone-BA-m (jo aconsellava)
mone-BA-s
mone-BA-t
mone-BA-mus
mone-BA-tis
mone-Ba-nt
Futur imperfet d'indicatiu de la 1a i 2a conjugació
1a conjugació
ama B o (jo estimaré...)
ama BI s
ama BI t
ama BI mus
ama BI tis
ama BU nt
2a conjugació
mone B o (jo aconsellaré)
mone BI s
mone BI t
mone BI mus
mome BI tis
mone BU nt
Activitat: poseu anàlisi morfosintàctica i traducció de:
Puellae fabulas amant.
Aeneas familiam convocabit.
Undae Aeneam, nautas et ancillas terrebant.
Nautae, agricolas vexabatis.
Deae Romae incolas adiuvabunt et nautis victoriam dabunt.
Incolae aras deae aedificabunt.
Ancilla incolis deae aras monstrat.
Lupae insulae incolas terrebant.
VOCABULARI PER A LA TRADUCCIÓ
FONÈTICA I ETIMOLOGIA
Expliqueu el significat de les següents paraules catalanes, tot posant-les en relació amb les paraules llatines de les quals es deriven:
familiaritzar, familiaritat
gloriós,
vital, vitalici,
ondulat, ondina,
indeleble,
pugnar,
terror, terrible
apel.latiu,
delictes pecuniaris,
madurar,
estable, estàtic
TRADUCCIÓ
Els mariners mataran els habitants de l’illa. Mariner, mai no navegaves. No contaves les faules dels poetes a les nenes de Roma. Mostro la saviesa del poeta als pagesos. Pagesos, tindreu llances però no tindreu diners.
Demà anunciareu la victòria als habitants. Les muses donen fama i glòria als poetes. El poeta contarà una faula als habitants de Roma. Els mariners lloen la vida dels poetes i els poetes la dels mariners. Pagesos, treballareu la terra de Roma.
DITES LLATINES
(De) MOTU PROPRIO (pel propi moviment). Es diu d'alguna cosa que es decideix espontàniament, sense que ningú no la provoqui.
MANU MILITARI (per la força de les armes/amb l'autoritat de l'exèrcit). Quan se soluicona una situació recorrent a la força.
INCIPERE DIMIDIUM (començar ja és la meitat). Allò que costa més, sovint és començar. Una vegada fet això el més difícil ja està fet.
DURA LEX, SED LEX (la llei és dura, però és la llei). La llei és necessària encara que moltes vegades resulti desagradable i difícil.
FONÈTICA I ETIMOLOGIA
Una familia de paraules està formada pel conjunt de paraules simples, compostes i derivades que posseeixen una base etimològia comuna.
Es denominen paraules compostes les que tenen un prefix avantposat (ad+moneio) i derivades les que tenen un sufix afegit a la base etimològica (habeo/hab-it-o)
Poseu en llatí les frases següents:
Iulus edifica Alba al Laci
Allí regnarà Numitor.
No tenia fills, però tenia una filla.
Amuli allibera la pàtria del tirà dels albans.
Rea Sílvia tenia dos (geminos) fills, Ròmul i Rem.
Ròmul assenyalarà les muralles de Roma.
Ròmul matarà Rem amb una espasa.
Els mariners feien fugir els habitants amb les seves llances des del vaixell.
Els mariners tenien llances als vaixells.
Contaràs un conte als fills dels déus.
Analitzeu i traduïu
Ibi curarum terminum habebitis et oppidum aedificabitis.
Aeneas insulae loca explorabit.
Naufragus pelagum timet.
Romani deorum templa auro et argento ornabant.
Substantius
Aeneas,-ae: m. Enees
Alba, -ae:f. Alba Longa
ancilla,-ae: f. esclava
cura,-ae: f. familia
gloria, -ae: f. glòria
incola.-ae: m. habitant
lupa, -ae: f. lloba
musa,-ae: f. musa
patria, -ae: f. pàtria
pecunia, -ae: f. saviesa
unda, -ae: f. onada
victoria, -ae: f. victòria
vita, -ae: f. vida
Verbs:
appareo, -es, -ere, appauri, apparitum: 2a intr. aparèixer, mostrar-se
appello: 1a reg. tr. anomenar
appropinquo: 1a reg. intr. acostar-se
convoco: 1a reg. tr. cridar, convocar, reunir
deleo, -es, -ere, delevi, deltum: 2a tr. destruir
do, das, dare, dedi, datum: 1a tr. donar
erro: 1a reg. intr. errar, vagar, equivocar-se
habito: 1a reg. tr. habitar, viure
iaceo, -es, -ere, -iacui: 2a intr. jeure, estar estirat
iacto: 1a reg. intr. llançar
regno: 1a reg. intr. regnar
respondeo, -es, -ere, respondi, responsum: 2a tr. respondre
sto, -as, -are, steti, statum: 1a intr. estar dret
terreo,-es, -ere, terrui territum: 2a tr. aterrir, atemorir
MOTS INVARIABLES
Cras: adv. demà
numquam: adv. mai
sed: conj. però (després de negació, sinó)
SUBSTANTIUS
Vocabulari:
Substantius:
ager, -agri:m. camp
Albani, -orum: m. pl. albans
amicus, -i: amic
aratrum, -i: n. arada
argentum,-i: n. plata, argent
aurum,-i: n. or
bellum, -i: n. guerra
castra, -orum: n. campament
deus,-i: m. déu
dominus,-i: m. senyor, amo
filius, -i: m. fill
gladius, -i: m. fill
Graecus,-i: m. espasa
inimicus, -i: m. enemic
Iulus,-i: Iulus, Ascani
Latium,-i: n. el Laci
liber,-bri: m. llibre
locus,-i: m. lloc (pl. loca, orum)
magister,-tri:m.mestre
murus,-i: m. paret, mur, muralla
naufragus,-i: m. nàufrag
oculus,-i: m. ull
oppidum,-i: n. ciutat fortificada, ciutadella
pelagus, -i: n. mar, pèlag
praemium,-i: n. premi, recompensa
procella,-ae: f. tempesta
servus, -i: m. esclau
templum,-i: n. temple
Troianus, -i: troià
tyrannus,-i: m. troià
ventus,-i: m. vent
vir,-viri: m. home
VERBS
admoneo, -es, -ere, admonui, admonitum: 2a tr. advertir
deambulo: 1a reg. intrs. passejar
exploro: 1a reg. tr. observar, explorar
fugio, -is, -ere, fugi, (fugitum) 3a intr. fugir
fugo: 1a reg. tr. fer fugir, foragitar
moveo, -es, -ere, movi, motum: 2a tr. moure, traslladar
signo: 1a reg. tr. marcar, assenyalar
supero: 1a reg. tr. vèncier, superar
vito: 1a reg. tr. evitar
Terminus, i: m. límit
Analitzeu morfològicament i sintàctica, i traduïu, les frases següents:
Dea Troianos admonebit.
Aeneas Graecos non timebat sed filium amabat.
Graeci Troianos superant et Troiam delent.
Graeci Aeneam et Iulum fugant. Troiae viri ventos vitabunt.
Graeci nunquam Romanos superabunt.
Pecuniam semper habebimus sed inimicis nunquam pecuniam dabimus.
Aeneas Graecos non timebat et filium Iulum semper amabit.
Agricola, ibi templum nunquam adeficabis.
Pueri, gladios habetis, sed sapienttiam non habebitis.
Vergilius oppidi incolis fabulam ita narrabat.
Graeci Troiam obsident.
Troiam et Graeci Troia diu pugnabunt.
Graeci gladiis Troiae incolas necabunt.
Traduïu
Graeci Troiam delent atque incolas necant. Aeneas oppidum deffendebat sed dea Venus Aeneam familia et amicis fugere Troia monet. Castra movent et pelago navigant. Ita in (a) Italiam veniunt. Aeneas in Latio Turnum vincit et oppidum Lavinium condit.
CULTURA
L'astúcia de Tul.lus Hostili
Tul.lus Hostili era un rei molt bel.licós; pensava que els pobles es tornen febles i es corrompen amb la pau, i per això buscava pretextos per barallar-se amb els veïns a fi de no tenir inactius els romans.
Va ocórrer que els albans, un any es van ficar en terres romanes i les van saquejar; els romans van respondre tot fent el mateix amb les d'Alba. Cluïli, rei d'Alba, va enviar missatges a Roma i Tul.lus també en va enviar a Alba, per tal de reclamar danys i perjudicis.
Però, com que Tul.lus volia fer la guerra i donar-ne la culpa als albans, va manar als seus ambaixadors que en arribar reclamessin tot seguit tot el que volien. Bé ho sabia ell, que d'aquesta manera Cluïli es molestaria i no els concediria res. Ell, en canvi, va rebre amablement els missatgers d'Alba, els va convidar a sopar, els va oferir allotjament i els va tractar molt bé.
Mentrestant li van comunicar que els seus ambaixadors, en rebre una negativa rotunda, havien declarat la guerra als albans. Llavors va cridar els delegats de Cluïli, els va preguntar el missatge que portaven i, quan li van exposar el motiu de la seva visita, els va contestar: "Digueu al vostre rei que jo poso per testimonis els déus que ell ha estat el primer a rebutjar els ambaixadors de males maneres i que ha provocat, així, la guerra. Ell serà el responsable de totes les desgràcies que se'n derivin".
D'aquesta manera va tenir la guerra que volia, i en va poder donar la culpa als albans.